Sector V

DELIMITACIÓ I LOCALITZACIÓ

El barri del Sector V pertany al districte 6 i comprén les seccions censals 9, 14, 15, 16 i 22. Es troba en la zona sud-oest del plànol de la ciutat i limita amb les pedanies del Pla de Sant Josep i d’Algorós. Els seus límits passen pel nord amb el carrer Fernanda Santamaría, baixa pel carrer Capità Antoni Mena i enllaça amb el carrer Fra Jaume Torres, per l’est amb el carrer Conrado del Campo i cap al final amb l’avinguda dels Llauradors i el carrer Federico García Lorca, mentre que pel sud transcorre entre les rotondes d’El Corte Inglés i la del pont de Barrachina, és a dir per l’avinguda de l’Alcalde Ramón Pastor, antiga ronda de circumval·lació sud de la ciutat.

DESCRIPCIÓ

El Sector V és un barri nou dels anys 90. La seua població, jove, de famílies treballadores del calçat, la construcció i els serveis resideix en una zona de molta activitat en concentrar-se en aquesta els equipaments que no s’havien planificat en els altres barris més antics del Pla. Set centres escolars públics, un mercat de proveïments, un poliesportiu, diverses zones verdes i jardins, edificacions en blocs oberts amb espais públics entre els quals, un carrer comercial principal com Pere Joan Perpinyà que el recorre, i la ubicació en el seu front sud-oest d’un gran centre comercial, de l’Hospital Vinalopó Salut i d’un complex esportiu privat han sigut les claus del dinamisme que hui posseeix.

HISTÒRIA

Sector V foto aerea 1980_86_A

Foto aèria del Sector V a començaments dels anys 80

El barri Sector V és un eixample dels anys 90 situat a l’oest del barri del Canal que rep el seu nom de l’àrea de desenvolupament urbanístic.

En les fotos aèries de meitat dels 50 només es veuen terres de cultiu en el que llavors era la pedania del Pla de Sant Josep i el que ara és el carrer Antonio Sansano Franco era el camí cap a la pedania de Matola que és per on es va començar a construir el barri. En els anys 70 en aquest entorn es localitzaran moltes indústries igual que en la part oest del barri pròxima al que hui és la rotonda d’El Corte Inglés. En aquells anys aquest barri era més aviat una zona industrial que residencial però ja es va aprofitar per a situar els equipaments dels que mancaven altres barris del Pla. Per exemple, el col·legi Dama d’Elx (1971), antic col·legi nacional Vázquez de Mella, i el col·legi l’Alcúdia (1977), anterior col·legi nacional Carrero Blanco, per on encara passava en un lateral el canal de Regs de Llevant. Ja estaven també plantades les palmeres del jardí de Salvador Allende on l’antiga casa de camp existent ha sigut aprofitada per a situar un centre cívic. I a finals dels 70 es va construir el singular edifici del Mercat de Proveïments del Sector V (1978) que va ser derrocat, amb bastant polèmica, per a substituir-lo per l’actual mercat de Sant Josep (2004) en un altre solar pròxim. Tots dos van coexistir l’any 2005 i en el lloc de l’anterior hui només hi ha un solar que és utilitzat com a aparcament.

En els anys 80 es van construir la majoria de centres d’ensenyament públics: el Pla (1982), Sánchis Guarner (1984), Marià Benlliure (1985) i Jorge Guillén que encara que va ser inaugurat en 1991 va passar diversos cursos en una antiga fàbrica de calçat com també ho van fer els dos col·legis anteriors.

En aquests anys es comença a desenvolupar la part sud, entre l’avinguda de Llauradors i la circumval·lació, on es construeixen alguns grups d’habitatges protegits que va promoure la Generalitat com són el grup de 51 habitatges en la vora del barri (Llauradors 1) de l’any 1985, on es troba el centre social el Pla-Sector V, i el grup de 150 habitatges (1989) al carrer general Gaspar Ortiz que forma una gran illa en dos blocs oberts en forma de O amb espai interior semipúblic. Més tard, entre mig de tots dos edificis, es va construir el parc esportiu del Pla (1994) conjunt de poliesportiu i jardí públic. Encara que el grup d’habitatges més antics del barri (1959) es troba en la part nord, enfront del col·legi Marià Benlliure, llavors envoltat de naus industrials. Perquè Sector V és el resultat en gran part de la reconversió o substitució de les grans naus industrials de l’època pròspera de la indústria del calçat en edificis d’habitatges que ocupen illes senceres i en superfícies comercials o de serveis encara que es poden veure altres buides o abandonades. Per tant, el barri té edificis molt recents, sobretot en la part sud i sud-oest on el nou urbanisme ha creat grans blocs oberts amb espais enjardinats semipúblics.

Indicadors sociodemogràfics
Padró Municipal d’Habitants 2018:
Nombre d’habitants 9.497
Percentatge de variació de la població 2008-2018 12,5
Percentatge de dones 50,9
Percentatge d’homes 49,1
Edat mitjana 37,7
Percentatge de població amb més de 64 anys 9,3
Percentatge de població estrangera 5,9
Densitat de població (hab/ha) 275,3
Cens de Població i Habitatge 2011:
Nivell mitjà d’estudis (rang de 0 a 5) 2,8
Total llars 3.090
Mitjana de persones per llar 2,8
Percentatge de llars unipersonals 18,6
Percentatge d’habitatges amb més de 30 anys 29,3
Percentatge de població ocupada 32,4
Percentatge de població aturada 24,0
Percentatge de població inactiva 43,7